tag:blogger.com,1999:blog-51159952009-02-21T01:11:31.253ZFnoreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1131569382761029942005-11-09T20:48:00.000Z2006-09-22T21:21:06.353Z

Camí de Sirga (cap I)Jesús MoncadaPilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei. De seguida, un núvol

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1128893583832155512005-10-09T21:32:00.000Z2005-11-07T19:18:08.960Z

Dilluns, 3 d'octubre L'Status quo de l'Estatut: "Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistes...Crònica del corresponsal a Madrid de la revista regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals), publicada a la secció INDUSTRIA CATALANA el 29 de marc de 1885. El corresponsal es fa ressò de les reacció que va generar la presentació del "Memorial de Greuges" o la "

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1128290858956090102005-10-02T21:54:00.000Z2005-11-07T19:18:20.160Z

Dilluns, 3 d'octubrePallassos i monstres (fragment)Pallassos i monstres (La història tragicòmica de 8 dictadors africans) és un assaig d'Albert Sànchez Pinyol sobre 8 dictadors africans: Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macias i Obiang. Uns mostres. Uns montres fills de pares ben coneguts: els europeus. Com diu l'autor al final del llibre: "Els

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1110048390428787602005-03-05T18:38:00.000Z2005-11-07T19:18:32.706Z

Dilluns, 7 de marçCurial e Güelfa (fragments)Capítol 33Partit adoncs lo torneig, lo marquès se'n muntà en les llotges, e aquí les dones e Curial lo desarmaren. Lo marquès féu venir a Boca de Far, e féu-li grandíssima honor, dient que era lo millor cavaller qui en lo tornejament fos estat e lo qui més havia fet de son cors. Dix Boca de Far:- Marquès, açò poguérets vós dir si io me n'hagués menat

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1104945090000751492005-01-05T16:54:00.000Z2005-07-01T14:11:38.970Z

Dijous, 6 de generAssortiment d'animalsHannah TintiÉs l'hora de rentar l'elefanta. En Joseph ha tret les mànegues i jo dono copets a la Marysue perquè passi per la porta i es posi al lloc on la netegem. "Hop!", faig, i la burxo amb l'escombra. Haig d'anar amb compte (hi ha una part de mi que no mira quan travessa). La Marysue va deixar caure tot el pes damunt del peu de l'últim cuidador i li va

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1104453504025953642004-12-31T01:10:00.000Z2005-11-07T19:18:45.183Z

Divendres, 31 de desembreTerratrèmols d'altres temps: "Lisboa, 1 de novembre de 1755""Fins ara el sisme submarí més tràgic es va registrar a Lisboa l'1 de novembre del 1755. Aquest fenomen va començar com un terratrèmol amb epicentre al continent, però a les tres hores d'originar-se els tsunamis van arribar a la costa portuguesa, i van causar un total de 50.000 morts."(El Periódico/ 30-12-2004)

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1102252323361901492004-12-05T12:13:00.000Z2006-12-20T14:34:27.900Z

Diumenge, 5 de desembreBouvard et Pécuchet Gustave Flaubert(A la recerca de l'origen perdut)Se detuvieron delante de la dársena. Llegaron al acantilado y cinco minutos después lo rozaron para evitar un gran charco de agua que avanzaba como un golfo en mitad de la costa. Después vieron una arcada que abría una gruta profunda. Era sonora, muy clara, semejante a una iglesia, con grandes columnas y

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1102243065327400042004-12-05T10:16:00.000Z2006-12-20T14:21:29.903Z

Diumenge, 5 de desembreGustave Flaubert:"Bouvard et Pécuchet" Extracto del plan para la conclusión de la obra, bosquejado por Gustave FlaubertConferenciaLa posada de la Croix d'Or: en el primer piso, a los lados, dos galerías de madera con balcón saledizo, cuerpo principal al fondo, café en la planta baja, comedor, billar; las puertas y ventanas estan abiertas.Multitud: notables, gentes del

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1101561051358292492004-11-27T12:47:00.000Z2006-12-20T14:17:18.133Z

Bouvard et Pécuchet Gustave Flaubert Al cabo de dieciocho meses de búsquedas no habían encontrado nada. Hicieron viajes por todos los alrededores de París, desde Amiens hasta Evaux, desde Fointainebleau hasta el Havre. Querían una casa de campo que fuera campo de verdad, no les interesaba precisamente un sitio pintoresco, pero un horizonte limitado los entristecía. Huían de la vecindad de las

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1099867736026666382004-11-07T22:06:00.000Z2005-11-08T22:20:31.116Z

La Plaça del Diamant: Capítol IMercè RodoredaLa Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella n'havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d'anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perquè m'havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1099839092832246362004-11-07T14:34:00.000Z2005-11-07T19:19:35.710Z

Tarda al cinemaMercè RodoredaDiumenge, 2 de Juny.- Aquesta tarda amb en Ramon hem anat al Rialto. Quan hem entrat ja estàvem desavinguts i mentre ell comprava les entrades jo tenia ganes de plorar. I tot ha vingut per una ruqueria, ja ho sé. Ha començat així. Ahir em vaig ficar al llit a la una. Havia vetllat fins a les dotze per culpa del fil blau elèctric que havia perdut i sense fil no podia

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1099838066463449252004-11-07T14:18:00.000Z2005-07-01T23:15:09.550Z

Candide (capítol 1)VoltaireHi havia a Westfàlia, al castell del senyor baró de Thunder-ten-tronckh, un minyó al qual la natura havia concedit el tarannà més dolç. La seva fesomia anunciava la seva ànima. Tenia el judici prou dret i l'esperit més simple; és per això, em penso, que li deien Càndid. Els criats antics de la casa sospitaven que era fill de la germana del senyor baró i d'un bo i honrat

Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5115995.post-1058301358106194802003-07-15T20:35:00.000Z2005-07-01T23:35:30.853Z

Dimarts, 15 de juliol "La lliçó de cant" The garden party and others storiesKatherine MansfieldAmb desesper - un fred, punyent desesper- clavat al cor com un cruel ganivet, la senyoreta Meadows, toga i birret, i batuta a la mà, recorregué els freds corredors que duien a l'aula de música. Noies de totes les edats, rosades del contacte amb l'aire, i desbordants d'alegre excitació per les

Fnoreply@blogger.com