Dilluns, 3 d'octubre
L'Status quo de l'Estatut: "Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistes...
Crònica del corresponsal a Madrid de la revista regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals), publicada a la secció INDUSTRIA CATALANA el 29 de marc de 1885. El corresponsal es fa ressò de les reacció que va generar la presentació del "Memorial de Greuges" o la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885). Document adreçat a Alfons XII l´any 1885 per representants d´entitats econòmiques i culturals catalanes i que posava en evidència la insatisfacció de la burgesia catalana pels convenis comercials amb Gran Bretanya i la unificació del dret civil.
La iniciativa va sorgir del Centre Català i es nomenà una Comissió per a redactar-la.
La mort del rei i l´actitud del govern varen frenar les conseqüències d´aquest manifest.
MADRIT, 26 Mars de 1885
Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas, podrán pera arrivar á donar realitat á aquestas aspiracions cercar prácticas solucions, conservarán ab esmero lo seu idioma, enriquirirán la literatura general ab preciosas obras de sos escriptors mes instruits é inspirats, reconstituhirán la pátria historia, removent los arxius pera desenterrar documents inédits, cantarán en la llengua de'n Aribau, quan del mugró matern la dolsa llet rebia, unirán sos esforsos pera fer renaixer un poble esborrat per la má d'arrogant vencedor extrany del tot á Espanya, que trobà ben sahonat lo terreno per l'absolutisme pera completar la obra de destrucció, á fi d'assegurar lo domini de Castella, pero no's podrá dir may en veritat qu'han emprés la reconstitució de la sempre benvolguda pàtria per propi impuls, no, hi van forsats pels cops incessants de gent que, desde la unió de las duas coronas, han anat perdent follament la grandiosa herencia que generacions valerosas y fortas acumularen una y altra joya durant lo curs de molts sigles.
No hi ha mes que veure lo que passa aqui en la capital d'Espanya; desde'ls carlins fins als mes cantonals tots rebutjan ab indignació la forma ab que's presentan las queixas y reclamacions de Catalunya, y á la vegada sense reparar ab la contradicció en que cauhen, mantenen la diferenciació, quan los diputats y senadors diuhen que ho son de la nació, responen airats los altres que solzament ho son de Catalunya; no val res que protestin una y altra volta que defensan la industria espanyola, puig desseguida contestan los castellans que no's tracta mes que de la industria catalana, tampoch te mes válua que manifesten al pretendre salvar de la uniformisació las institucions del dret civil, que parlan al mateix temps en favor de las provincias que no's regeixen per las de Castella, perque inmediatament se'ls tira en cara que no deuhen invocar institucions de fora de Catalunya per quan dissimulan de semblant manera sas tendencias separatistas. Y no s'esmenti un sol moment la llengua catalana, perque allavors perden los estrebs, ¿qué vol dir aixó de mantenir l'ús d'un dialecte lleig y rústich devan de la magestuosa y sonora llengua castellana? No hi ha res mes ridícul y enutjós que aqueixa pretensió, parlar en llenguatje que desde lo sigle XVI no ha tingut un escriptor de nota y encara qu'avuy hi hagi poetas de gran vol que cantan y escriuhen en catala, aixó es pur arcaisme, pera expressar las ideas modernas, sols se pot fer ab la llengua castellana, y per aqueix estil s'explican los castellans de tots los colors y matissos, lo mateix los politichs que'ls literats, lo mateix los grans que'ls petits, tothom, tothom.
Lo sentit general es mantenir obstinadament la diferenciació quan se tracta de Catalunya, creyent sens dubte, puig entench que no reflexionan, que d'aquest modo obligan als catalans á soportar la unificació.
Mentres que per aquest costat son los castellans furiosos uniformistes, existeix lo particularisme administratiu-económich á les Provincias Vascongadas y també á Navarra, és enfront de las aspiracions de Catalunya, que si s’ho proposa obtindrá á la curta ó a la llarga arribar á un concert análech al d’aquellas, s’observa una marcada tendencia a tranzigir, quan vinguin los vascongats á renovar, per ara, y mentres altra cosa millor no pugan, l’arreglo particularista vigent.
Existeix á Espanya un desitj patriótich d'unirse ab Portugal, per poch que l’assumpto s'encamini, se veu la necessitat de resoldre'l puig la nació está manca, y la unió de las duas s'imposa, pero no es mes qu'un desitj, ningú dona cap pas pera realisarlo, puig d'altre modo s'abandonaria lo cami que conduheix a la uniformitat del convent ó del quartel y se seguiria lo que condueheix a la varietat, favorintse allavors les aspiracions de Catalunya, ab la qual s'obtindria acallar lo recel de los portuguesos, y se'ls atrauria pera facilitar la generosa obra de la unió de tots los habitants de la Península Ibérica.
Lo moviment comensat no pot tornar enrera, cada dia se manifetarán mes vivament las diferencias que existeixen y han existit en tot temps entre'ls castellans y'ls catalans, sos interessos per motius fondos que tenen llur arrel en l'historia no s'han armonisat, aixó s'ha pogut fer y no s'ha fet. Deu fassi que la discussió no prenga lo caracter de conflicte, pero es convenient que Catalunya se previnga si no vol ésser novament derrotada y vensuda y rebre humiliada una vegada pera a sempre las lleys del vencedor, que la experiencia ha demostrat plenament que son sa ruina y perdició.
No apartin los ulls los catalans de lo que aqui's comensa a dir respecte al sistema parlamentari, pera portar á la opinió del pais lo convenciment que es dolent y conven reformarlo organisant la monarquia a la prusiana y ab l'objecte de donar grandesa y poderio á la nació, empleant medis de forsa, y deixar pera altres temps lo trevall de perfeccionar las institucions politicas modernas avuy á Espanya de sobras desacreditadas. FIDEL. (Avelí Brunet)
Nota: He mantingut l'ortografia de l'original (anterior a la normativització del català), però he corregit la puntuació per facilitar la comprensió del text)
L'Status quo de l'Estatut: "Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistes...
Crònica del corresponsal a Madrid de la revista regionalista L'Arch de Sant Martí (Sant Martí de Provençals), publicada a la secció INDUSTRIA CATALANA el 29 de marc de 1885. El corresponsal es fa ressò de les reacció que va generar la presentació del "Memorial de Greuges" o la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885). Document adreçat a Alfons XII l´any 1885 per representants d´entitats econòmiques i culturals catalanes i que posava en evidència la insatisfacció de la burgesia catalana pels convenis comercials amb Gran Bretanya i la unificació del dret civil.La iniciativa va sorgir del Centre Català i es nomenà una Comissió per a redactar-la.
La mort del rei i l´actitud del govern varen frenar les conseqüències d´aquest manifest.
MADRIT, 26 Mars de 1885
Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas, podrán pera arrivar á donar realitat á aquestas aspiracions cercar prácticas solucions, conservarán ab esmero lo seu idioma, enriquirirán la literatura general ab preciosas obras de sos escriptors mes instruits é inspirats, reconstituhirán la pátria historia, removent los arxius pera desenterrar documents inédits, cantarán en la llengua de'n Aribau, quan del mugró matern la dolsa llet rebia, unirán sos esforsos pera fer renaixer un poble esborrat per la má d'arrogant vencedor extrany del tot á Espanya, que trobà ben sahonat lo terreno per l'absolutisme pera completar la obra de destrucció, á fi d'assegurar lo domini de Castella, pero no's podrá dir may en veritat qu'han emprés la reconstitució de la sempre benvolguda pàtria per propi impuls, no, hi van forsats pels cops incessants de gent que, desde la unió de las duas coronas, han anat perdent follament la grandiosa herencia que generacions valerosas y fortas acumularen una y altra joya durant lo curs de molts sigles.
No hi ha mes que veure lo que passa aqui en la capital d'Espanya; desde'ls carlins fins als mes cantonals tots rebutjan ab indignació la forma ab que's presentan las queixas y reclamacions de Catalunya, y á la vegada sense reparar ab la contradicció en que cauhen, mantenen la diferenciació, quan los diputats y senadors diuhen que ho son de la nació, responen airats los altres que solzament ho son de Catalunya; no val res que protestin una y altra volta que defensan la industria espanyola, puig desseguida contestan los castellans que no's tracta mes que de la industria catalana, tampoch te mes válua que manifesten al pretendre salvar de la uniformisació las institucions del dret civil, que parlan al mateix temps en favor de las provincias que no's regeixen per las de Castella, perque inmediatament se'ls tira en cara que no deuhen invocar institucions de fora de Catalunya per quan dissimulan de semblant manera sas tendencias separatistas. Y no s'esmenti un sol moment la llengua catalana, perque allavors perden los estrebs, ¿qué vol dir aixó de mantenir l'ús d'un dialecte lleig y rústich devan de la magestuosa y sonora llengua castellana? No hi ha res mes ridícul y enutjós que aqueixa pretensió, parlar en llenguatje que desde lo sigle XVI no ha tingut un escriptor de nota y encara qu'avuy hi hagi poetas de gran vol que cantan y escriuhen en catala, aixó es pur arcaisme, pera expressar las ideas modernas, sols se pot fer ab la llengua castellana, y per aqueix estil s'explican los castellans de tots los colors y matissos, lo mateix los politichs que'ls literats, lo mateix los grans que'ls petits, tothom, tothom.
Lo sentit general es mantenir obstinadament la diferenciació quan se tracta de Catalunya, creyent sens dubte, puig entench que no reflexionan, que d'aquest modo obligan als catalans á soportar la unificació.
Mentres que per aquest costat son los castellans furiosos uniformistes, existeix lo particularisme administratiu-económich á les Provincias Vascongadas y també á Navarra, és enfront de las aspiracions de Catalunya, que si s’ho proposa obtindrá á la curta ó a la llarga arribar á un concert análech al d’aquellas, s’observa una marcada tendencia a tranzigir, quan vinguin los vascongats á renovar, per ara, y mentres altra cosa millor no pugan, l’arreglo particularista vigent.
Existeix á Espanya un desitj patriótich d'unirse ab Portugal, per poch que l’assumpto s'encamini, se veu la necessitat de resoldre'l puig la nació está manca, y la unió de las duas s'imposa, pero no es mes qu'un desitj, ningú dona cap pas pera realisarlo, puig d'altre modo s'abandonaria lo cami que conduheix a la uniformitat del convent ó del quartel y se seguiria lo que condueheix a la varietat, favorintse allavors les aspiracions de Catalunya, ab la qual s'obtindria acallar lo recel de los portuguesos, y se'ls atrauria pera facilitar la generosa obra de la unió de tots los habitants de la Península Ibérica.
Lo moviment comensat no pot tornar enrera, cada dia se manifetarán mes vivament las diferencias que existeixen y han existit en tot temps entre'ls castellans y'ls catalans, sos interessos per motius fondos que tenen llur arrel en l'historia no s'han armonisat, aixó s'ha pogut fer y no s'ha fet. Deu fassi que la discussió no prenga lo caracter de conflicte, pero es convenient que Catalunya se previnga si no vol ésser novament derrotada y vensuda y rebre humiliada una vegada pera a sempre las lleys del vencedor, que la experiencia ha demostrat plenament que son sa ruina y perdició.
No apartin los ulls los catalans de lo que aqui's comensa a dir respecte al sistema parlamentari, pera portar á la opinió del pais lo convenciment que es dolent y conven reformarlo organisant la monarquia a la prusiana y ab l'objecte de donar grandesa y poderio á la nació, empleant medis de forsa, y deixar pera altres temps lo trevall de perfeccionar las institucions politicas modernas avuy á Espanya de sobras desacreditadas. FIDEL. (Avelí Brunet)
Nota: He mantingut l'ortografia de l'original (anterior a la normativització del català), però he corregit la puntuació per facilitar la comprensió del text)
Pallassos i monstres (La història tragicòmica de 8 dictadors africans) és un assaig d'